Tal dia com hui… El Valencia CF es va classificar per a la segona final de la Champions després d'una nit màgica contra el Leeds United

Tal dia com hui… En 2001, el Valencia CF certificava la seua classificació per a la final de la UEFA Champions League després de véncer al Leeds United (3-0), la segona en la seua història i de manera consecutiva, amb un doblet de Juan Sánchez i un altre punt de Mendieta en una nit inoblidable en el coliseu de Mestalla.

No és fàcil arribar a dues finals consecutives de la màxima competició continental, com va aconseguir el Valencia CF dirigit per Héctor Cúper. Despullat de l'etiqueta de ‘equip revelació’ de l'edició anterior, va ser un camí llarg el que va haver de recórrer-se, moltes etapes des que el 9 d'agost el Valencia CF va viatjar a Innsbruck a disputar l'eliminatòria prèvia per a estar entre els 32 millors equips d'Europa, que van culminar amb una nit màgica a Mestalla que va valdre una plaça en la final de Milà.

Arrere van quedar rivals com el Tirol Innsbruck, Olympiacos, Heerenveen, Olympique de Lió, Sturm Graz, Manchester United, Panathinaikos i Arsenal FC abans d'arribar a la parada prèvia a la final, amb el doble enfrontament davant el Leeds United. Després del 0-0 del partit d'anada, el València CF estava obligat a guanyar, era l'única combinació a més d'empatar de nou sense gols i decidir al finalista en els llançaments de penal, però Mestalla és Mestalla i va embogir.

La premissa era clara: futbol directe i efectiu. Si a això li podien afegir dosi de màgia, com les que eixien dels peus de Pablo Aimar, el pla s'acostava a l'ideal. Era la nit. I als 15 minuts, Juan Sánchez provocava el primer esclat del coliseu valencianista enviant la pilota al fons de les malles llançant-se al sòl per a marcar anticipant-se amb murrieria als defenses després d'un centre de Mendieta des de la banda dreta. Va ser una acció protestada pels futbolistes del club anglés, però el gol va pujar al marcador. El València CF havia donat un primer colp, resultat amb el qual s'arribaria al descans.

Res més iniciar-se el segon temps, Sánchez va rebre la pilota en la frontal de l'àrea, va realitzar una conducció per a centrar la seua posició i va traure una fuetada amb la seua cama esquerra amb el qual va dirigir l'esfèric al fons de la porteria. Quin golàs! Era el minut 47 de partit i el València CF estava deixant ben clar que volia estar en la final, assestant el colp definitiu cinc minuts després amb un contraatac que va materialitzar Mendieta, també amb un llançament des de fora de l'àrea.

Mestalla va embogir, l'afició saltava d'alegria com també els jugadors sobre la gespa. La classificació per a la final de la Champions no s'anava a escapar en una nit festiva que es va traslladar després al carrer. Titulars com “Ché, què bo!”, “Grandíssim!”, “A Milà!” van protagonitzar les portades de la premsa amb la imatge de Juan Sánchez, autor d'un doblet. “Va ser una vertadera bogeria, un dia inoblidable en el qual l'afició ens va portar en volandas”, recorda amb afecte el davanter d'Aldaia. El Valencia CF anava a tindre una altra oportunitat de barallar per alçar el títol de la Champions League.